Via oberta per Armand Ballart i Xavi Cullell l’any 1989. Escoltant aquests dos noms ja podem més o menys saber per on aniran els tiros. Escalada d’alta qualitat, línia molt elegant, roca molt bona, grau amable… No cal dir que és exposada perquè tots ja ho sabem.
S’ha de dir que gràcies a això, la via està gairebé intacta. Poques piulades circulen per la web. I encara podem gaudir d’un tacte de primera a la roca dels arcs. Com a via boníssima! Primer llarg una mica més terròs (cap drama) i tota la resta ja a gaudir i/o volar! Pel meu gust el segon llarg el millor. Fa una mica d’extraplom amb bona autoprotecció i on et fa sentir escalador!
Com a tirada més obligada la tercera, sobretot al tram final. 6A obligat! i no abaixem la guardia al quart llarg on tocarà navegar per cercar el camí correcte (llàstima que hi ha vies molt a prop i desvirtuen la tirada)
Menció especial al meu company Adrià, que va volar molts metres d’un totem groc a la tercera tirada (la més obligada) però no va patir cap conseqüència greu. Ens vam trobar al mateix Armand al bar i ens explicà, que en aquella mateixa tirada, el Xavi Cullell mentre anava obrint, no va trobar cantell i es va tirar també d’un friend des de ben amunt. Segurament era en el mateix punt.
Copitos de Roca 