Vies com aquesta són dignes d’estar en un museu. Perque realment són obres d’art escrites a la paret.
Sembla difícil d’imaginar com als anys 50 podien crear una via amb aquest estil tan impecable. Dominant tan bé aquesta finura Montserratina mai millor dita. Escalada obligada, difícil i molt poc equipada.
Ficar-se a la pell dels germans Cerdà l’any 1958, pujar per la placa i decidir-se a forçar en lliure el que es pugui i sense protegir-se més que l’estrictament necessari. Obligant-nos a ballar entre els còdols, cercar el camí, connectar amb la roca. Per a mí, aquestes escalades són com una carta d’amor a la nostra estimada Montserrat, respectant els seus moviments i les seves notes.
- Zona: Agulles – Bessona Inferior
- Via: Aresta Brucs
- Grau: 6b/ 6a.obl (considero que els passos obligats de l’inici on marca V+, és un 6a i obligat)
- Llargada: 100m
- Exposició: Alta.
- Equipació: burils (molts precaris) espits i pitons
- Material: Vam utilitzar del totem negre al verd i el C3. Una vaga per a merlet i unes 10 cintes
- Oberturistes: Germans Cerdà l’any 1958
- Cordada: Mercè Llasera, Jordi Ceballos i Christian R Esquius
Detalls que poden anar bé: Abans d’afrontar el pas després del primer burí, mola reforçar amb el C3 que queda molt bé. També el doble burí de la primera tirada es pot reforçar amb merlet i totem negre (més moral per anar en lliure)
Primera tirada la més bonica i obligada. Però cap es queda gens curta.
L’últim llarg original surt per la normal, com està dibuixat en aquesta ressenya. Burils però una mica precaris. El Jordi ha deixat un pitó de cortesia per a anar més tranquils més amunt.
Copitos de Roca 