Fa molt de temps que no publico res, l’excusa: un llarg viatge per sud-Amèrica. El típic quan algú fa temps que no roda, seria fer alguna via fàcil d’escalfament, poc obligada… això seria el normal. Ara bé, feia molt de temps que em rodava per el cap aquesta via de l’Armand i vaig tornar amb unes ganes boges d’escalar-la. aixi que la vaig proposar a dos grans companys, Jordi Ceballos i Pau Sànchez i fàcilment ens vam enredar.
Al lio! Que he vingut amb ganes d’escriure i no em vull enrotllar massa.
La via Luxor és una via que recorre l’aresta brucs del faraó amb el mínim ús d’expansions. Com l’Armand diu al seu blog. «Un sector ampliamente acosado con parabolts por los cuatro costados, menos por el perfil de su olvidada aresta brucs, donde no fué necesario ningun derroche de chapas para conseguir tal objetivo».
Va ser oberta l’any 2008 pel mateix Armand, Josep Jané i Maira Ros i com sempre, ens ensenyen una lliçó de savoir fair. Ens ensenya que una via no es mira amb els graus. Es mira amb la seva bellesa, la lògica, la coherència a un estíl.
La primera tirada és la més obligada i exposada, sobretot els primers metres. On trobem una travessia fina sobre roca a controlar, fins que assolim una bona sabina. A partir d’aquí, va en diagonal resseguint una fissura on saltejarem alguns macos trams de placa. Ens ha anat molt bé pitonar (un parell d’universals).
El segon llarg estèticament és impecable. Supera l’esperó per la seva part més desplomada, amb tan sols dos espits! A la ressenya marquen dos pitons, que en el seu moment estaven falcats, però van caure. Ara ens hem de buscar la vida amb els forats que trobem, nosaltres ho hem fet sobre totems (precaris) o sinó portar alguna falqueta i algun pitó. (Hi ha un plom a l’alçada d’on estaría el primer pitó, que va bé per orientar-se)
Al tercer llarg ja relaxa la cosa. Sortida d’artificial amb un pas d’A1 i sortida en lliure amb grau més amble.
En general, ens ha semblat una via difícil i obligada. Tanmateix, molt atractiva! Mola la sensació de sortir d’una via així curta amb la sensació d’haver escalat molt.
Pels amants coleccionistes i aventurers de quinto més com nosaltres. Una bona via!
- Zona: El Faraó – Montserrat
- Via: Luxor
- Grau: 6a/A2 obligat
- Llargada: 135m
- Exposició: Alta
- Equipació: Espits, parabolts (R1), un plom i burils (Reunió antiga sobre R1).
- Material: 12 cintes, totem del negre al vermell, tricams, bagues per merlets, dos universals i estreps
- Oberturiste: Armand Ballart, Josep Jané i Maira Ros l’any 2008
- Cordada: Jordi Ceballos, Pau Sànchez i Christian R. Esquius
Copitos de Roca 