Gustau Muñoz a les Onze Hores

Nova via oberta al nostre estimant santllors a càrrec del Sergi i de jo mateix. El Sergi va visualitzar la linea i francament es veia molt factible, i sumat a l’il·lusió que fa obrir una via doncs de cap. L’hem dedicat tres matins i evidentment oberta des de baix.

És una via molt humil, bastant fàcil, però la trobo ben elegant i ben trobada. Destaco el tercer llarg que em va sorprendre molt a bé. [Em vaig enfilar a un roc gros característic i des d’allà, es veia una mena de diedre i a l’esquerra una placa de bona roca, la idea no era anar per aquí, però ho vaig veure clar i vaig tirar, un bon encert]. Crec que ens ha quedat una via ben equipada, amb les assegurançes on toquen i amb lògica. Estem contents amb la feina.

Dedicada a Gustau Muñoz, jove assessinat l’onze de septembre de 1978 per la policia, amb tant sols 16 anys d’edat.

Zona: roca de les onze hores – la mola
Via: Gustau Muñoz

Grau: V+
Grau obligat: IV+ / Ae
Llargada: 105m
Exposició: baixa
Equipació: Parabolts i un pitó
Material: 6 cintes i vaga savinera, opcional un totem blau, lila, C1 i C3
Cordada: Sergi Villar i Christian R. Esquius
Operturistes: Sergi Villar i Christian R. Esquius

1r llarg (V/30m) Des del peu de via, amunt podrem veure el primer parabolt, comença en una grimpada fàcil i tot just xapem el primer parabolt tindrem un resaltet fàcil amb joc de peus. A continuació tindrem un segon ressalt una mica més dificilet i ja fàcil fins la reunió.

2n llarg (V+/30m) tant sols ens ha calgut un parabolt per solventar-lo. El pas mes difícil serà per sortir de la reunió, fet aquest serà un passeig fins la reunió.

3r llarg (V+/25m) El millor llarg de la via. Sortim enfilant-nos en una roca gris per xapar el primer parabolt. Desprès ve un tram amb roca a controlar, però amb passos elegants. Acabats anirem a l’esquerre del diedre per la placa i ja acabarem en la repissa on fem la reunió. Mantingut i elegant.

4rt llarg (V+/30m) Tenia els dubtes de per on acabar la via. Des de la reunió es veu un diedre molt brut, no ho tenia clar però he acabat sortint per allà. És el tram on haurem d’anar més amb compte ja que poden caure pedres al company. Així que sortim de la reunió i podrem encintar una savina i més amunt si ho veiem necessari possar un C3. Quan arriben les dificultats està equipat amb parabolts, una vegada sortim del diedre torna a ser fàcil. Tindre un tram una mica selvàtic, on marxarem una mica a l’esquerre, xapem un clau i ja sortim al cim.

3 comentarios en “Gustau Muñoz a les Onze Hores

  1. Felicitats per la via ! avui l’hem repetit amb el Ricard Rofes. Et fa escalar a totes les tirades, amb el plus de la roca SantLlorentina que no saps si aguantarà o….a la tercera tirada hi ha cinc bolts, al croquis en falta un, i sort, ja que hi ha bones excursions amb roca a controlar. El pas mes difícil de tota la via és la sortida de la segona tirada, la resta és mes de controlar el “coc” que no pas difícil, tot i que el Vè hi és obligat.

    Le gusta a 1 persona

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s