Estruch – Roca de les Onze Hores

Via d’estètica aclaparadora, podriem dir de les millors linies del parc sense mena de dubtes i que no enveja a cap llarg montserratí. És una d’aquelles vies que sempre he volgut anar i he trigat és perque li tenia un respecte especial. Sobretot per el famós pas d’encastament (on hi ha el tac) i ara que em sentia capaç de fer-lo, hi ha un parabolt protegint el pas. Quan estàs a la via ho agraeixes però a la vegada, ja anaves mentalitzat de pasar una mica de por i en el fons és el que ens agrada, així que sí, viot! però no esperava un parabolt allà.

Puntuación: 4.5 de 5.
  • Zona: Roca de les onze hores – La mola
  • Via: Estruch
  • Grau: 6a
  • Grau obligat: V
  • Llargada: 55m aprox
  • Exposició: Baixa/Mitja
  • Equipació: parabolts, espits, claus
  • Material: cintes express, bagues per savines
  • Cordada: Matins fanàtics

Aquesta ressenya contempla començar per la via Renom-Garcia per desprès agafar l’Estruch. Afegir que per a mi el pas més difícil de la via és on hi ha el primer empotrament, més amunt no vaig veure el pas de 6a. La R3 no la vaig veure, així que es fa tota la tirada de l’Estruch de una. I també apart del parabolt on l’empotrament (primer), hi ha un burí en el segon empotrament. Quedant així la via equipada.

1r llarg (IV/ 25m) Situar-nos a peu de via és fàcil, visualitzem l’entrada original, desprès ve una canal i a continuació la rampa per on comencem nosaltres. Desde terra podrem veure la primera asseguança (dos espits junts). Arrivar a aquesta serà el tram més del·licat ja que queda prou amunt, una vegada estem aquí segueix molt ben assegurat, (espits i un parabolt nou) fins la reunió de dos parabolts.

2n llarg (V+/ 10m) Veurem el diedre a superar desde la reunió (ara protegida l’entrada amb un espit nou) i seguidament un clau, surt bé en lliure amb passos molt guapos, però també es podria fer en A0. Superat el curt diedre, a una roca a l’esquerra trobem un parabolt i poc desprès la reunió.

3r llarg (6a/ 20m) Sortim de la reunió, podent assegurar-nos a unes savines i ja estrem de cap a l’empotrament. Curta xemeneia on veurem el tac de fusta de l’època. Ascendim com bonament poguem i arrivarem a un parabolt, aquí hem de sortir cap enfora amb un ambient brutal, perquè es molt estreta la xemeneia. Conseguits sortir la dificultat mimba fins arribar on suposadament hi hauria la tercera reunió. Ara trobarem tres claus seguits i avançem amb tècnica de bavaresa excel·lent, quina passada! Ja quedarà la sortids final, protegida amb un burí, on he fet un altres encastament, pel meu gust fàcil i ja estarem a la reunió.

3 comentarios en “Estruch – Roca de les Onze Hores

  1. Felicitats per la via! Penso com en Sergi, duraran poc els bolts.
    La primera vegada que la vaig repetir hi eren, la segona no….ara encara n’hi ha més, ja que la segona tirada era néta i protegible.

    Le gusta a 1 persona

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s