Feia temps que intentàvem quedar per escalar amb les noies. Escalar en equip femení sempre té un toc diferent, una certa entesa inherent. A través dels anys i les vies, ens hem anat trobant i entrecreuant, creant una espècie de grup molt heterogeni però amb molt bona entesa. A més, coincidim totes en el gran plaer de menjar i cuinar, així que mai falta el moment postescalada per compartir dinars casolans!
En aquest cas érem 6, que ens vam reunir un 8 de Març (dia de la dona i escaladora!) amb la idea de fer algunes vies llargues per Montserrat. Ens era prou indiferent la via, l’excusa de retrobar-nos i escalar plegades ja era merescut. Així que vam triar anar a fer unes vies que anessin en paral·lel, a un gorro que no estigués massa sol·licitat. Vam decidir anar a la Cara del Mico, on un any enrera algunes ens hi havíem encordat. Així doncs, amb la Marta i la Ruth (dues cracks ben bones) vam decidir fer la Terestel.
- 120m – 6b
- Orientació Sud-oest
- Es tracta duna via molt curta però es pot enllaçar amb vies de la zona.
- La roca és excel·lent.
- El segon llarg és mantingut en grau V+ amb uns passos ben apretats de 6b que el fan molt intens.
- Material: 12 cintes i algun friend mitjà per protegir el primer llarg
- Cordada: Larrigaudiere -Galocha -Ruth
Aproximació: Pujant les escales del monestir, direcció a les gorres, les passem i just abans del mirador trobarem un corriol que baixa a mà esquerra. Haurem d’anar baixant amb tendència a l’esquerra fins que identifiquem el sentinella. En aquest punt seguirem vorejant, passarem per un bloc característic i trobarem el peu de via. Per identificar la via està bé tenir en compte les seves paral·leles («l’escalada virtual»), ja que se’n veuen millor les xapes.
1r llarg: Té el primer parabolt a 6m, amb la qual cosa val la pena portar algun friend mitjà perquè hi ha algun forat que permet autoprotegir els primer metres. La Marta com és una valenta va pujar sense res, i ho va patir una mica fins a arribar al primer anclatge!
Primers metres del primer llarg 
Arribant a la primera xapa
A la primera reunió
2n llarg: És el llarg estrella de la via. No requereix autoprotecció tot i que les assegurances poden semblar que allunyen al principi. Comença flanquejant una mica cap a la dreta, fins que ens enfilem recte amunt. El traçat és evident però a mesura que anem pujant comença a apretar el grau. El pas «clau» (que està protegit per dues expansions molt properes) extraploma una mica però és pot solucionar amb una bona col·locació. Els braços es van cansant una mica això sí! Seguidament s’ha d’anar en tendència a l’esquerra, evitant entrar a una esquerda que té un pitó a dins. [jo vaig seguir recte a munt fins aquesta fissura que em va parar, ja que no aconseguia superar-la. Després de diversos intents vaig desistir i vaig provar de recular una mica per vorejar per l’esquerra… I sí! Aquesta era la direcció del traçat, ja que en breus es veia una expansió i la reunió.]
Començant el 2n llarg
2n llarg 
2n llarg
3r llarg: És un llarg per gaudir de la bona roca de Montserrat: patates! No obstant no val a badar, ja que els assegurances allunyen molt. A més, i molt important, en aquest últim llarg s’ha de preveure l’intens fregament que inevitablement hi haurà a dalt! Així que en els últims metres, que fan una mica de travessa val la pena buscar estratègies per no morir tibant corda.
DESCENS: Ens dirigim a la cara nord-est on trobarem instal·lació de ràpel. És un ràpel molt curt que ens portarà cap al coll i retrobarem el camí de tornada.
Al cim, a la instal·lació de rapel
Copitos de Roca 