Des que m’havia comprat la guia de ressenyes de Montgrony m’havia al·lucinat l’aspecte de la roca en les fotografies de la via Alicorn. Unes canaleres al·lucinants, que de segur forcaven a treballar l’adherència d’una manera totalment diferent! S’havia de provar! Un diumenge tonto d’hivern amb el Martí vam decidir d’anar-hi, ja que es tractava d’una via molt curta (3 llargs)
- Orientació SUD. Ideal hivern
- Aproximació curta i molt evident.
- La roca és boníssima com tota la que he provat a Montgrony.
- Oju! A les fotos de la guia sembla molt més vertical del que realment és! En realitat està bastant inclinat.
- Tot i el gran interès que porta el joc de canaleres la via ofereix un tram final per una fissura realment interessant. La súper cirereta del pastís.
- El grau apreta més del que posa, sobretot si és el primer cop que escales en aquest tipus d’adherència. Ja havia parlat amb escaladors de la zona que l’havien fet i m’havien indicat que era recomanable anar amb grau de 6a+/6b per algun tram més finet
- Material: la via està equipada, però per a l’últim llarg és molt recomanable portar alguns friends mitjans per protegir algun pas, sobretot al final, per la fissura.
- Cordada: Larrigaudiere – Casamajor
Aproximació: Aparcarem tan a prop com l’indicació N 42º 16.356′ E 2º 05.725′ (enllaç a Google Maps). Nosaltres vam anar-hi un dia que hi havia neu amb la qual cosa vam haver de caminar des d’allà on el cotxe es va ressignar a pujar.
Quan ens aproximem cap a les parets ja identifiquem la via ja que les canaleres són super representatives.
1r llarg ( 25m – V) Es podria dir que és un llarg poc interessant però sempre està bé començar escalfant motors i palpant roca! Hi ha un tros que es fa caminant, passant per vegetació.
2n llarg (35m – v+) El llarg de les canaleres! Per accedir a elles però, primer s’ha de superar una paret que obliga a uns passos atlètics per tal de col·locar-se a peu d’on comencen les canals. A partir d’aquí, buscarem la millor manera de pujar! Recordo que aquests primers metres els vaig patir, ja que no sabia com posar-me bé.. Mirava de fer contrapès entre canaleres (com pujant una xemeneia), però això no donava bons resultats i se’m carregaven moltíssim els talons. Poc a poc anàvem millorant la tècnica i com la via la vam repetir, a la segona vegada ja tot anava més fluid! (Amb els peus miràvem de tasconejar per canaleres paral·leles i anar pujant amb els peus plans poc a poc.)
3r llarg (35m – 6a+) Aquest llarg és un llarg molt mixta. Comença amb un tram més de canaleres, segueix amb alguna escalada tot terreny (algun totem anirà bé per protegir) i finalment ens situem a sota una paret vertical amb una fissura PRECIOSA. Hi ha alguna expansió, però es recomanable protegir amb algun totem petit/mitjà.
Descens: ràpel per la via
La via és fa molt curta, però ens va agradar tant que quan l’estavem rapel·lant vam decidir repetir els dos últims llargs 🙂
Aproximació
CANALERES!
A la segona reunió
Copitos de Roca 