Feia temps que no sortíem a roca, així que per fer algo especial vam decidir anar a Perles amb l’Oriol, que li encanta aquest sector.
Buscàvem una ruta picant, curteta i amb algo d’autoprotecció però sense patir, i aquesta ens va semblar una bona opció.
- llargada: 130m (el nom és més llarg que la vía en sí 😂)
- Dificultat: 6c+o 6a/Ae
- material necessari: Semàfor d’aliens, joc de totems i algún tascó (micros inclossos)
- Els passos difícils estan protegits (bolts justos) la resta ens hem d’autoprotegir, entren bé els seguros.
1r llarg (6b – 30m): El primer llarg comença per un esperó de dificultat de 5+ fins que arribes a un replanet on per sortir d’allà estarà el pas clau de la via de 6b. Vaig estar una bona estona per desxifrar el moviment, que a priori costa molt de veure, ja que no es veuen les mans ni els peus, recordo una regle molt petita i un peu petit, per tal d’aguantar l’equilibri i d’allà busques una regleta bona que queda a un lloc cec. En superar aquest pas, ens enfrontem al tram més guapo, una fissura que haurem de reforçar bastant amb flotants, boníssima i molt atlètica.
2n llarg (6a+ – 25m): El tram clau del llarg es troba a l’inici, pel meu gust podria ser 6b, és moooolt fí, i la màxima dificultat és després del primer parabolt, és un pas súper guapo, quan sortim del diedre és fàcil fins a la R.
3r llarg (6b – 40m): Pel meu gust, el llarg estrella de la via, comença amb una placa de roca boníssima i amb un 5+ finet, on haurem d’autoprotegir-nos, ja que el primer bolt queda molt amunt (bons emplaçaments) una vegada posat el primer bolt la dificultat augmenta lleugerament. El pas de 6b el tenim després de sortir de la placa amb un pas estrany que a priori no ho sembla, però està guapo! Sortits del 6b anem a un replà, on veiem un bolt amunt una placa, on posar-lo em va semblar arriscat, ja que la caiguda era forta, i vaig obviar-lo i fer un camí per l’esquerra més fàcil, però terròs i amb roca a controlar.
4rt llarg (6c+ – 35m):El 6c+ està comprès en 10m d’allò molt intensos que et deixen amb els braços baldats, però és factible d’encadenar, s’han de moure bé els peus i tibar d’una regle molt petita que queda amagada a la dreta (pas clau).
Una vegada a la rapissa on està a la foto de dalt encara queda un pas força atlètic (podem ficar un alien abans del parabolt que està una mica amunt) aquest és molt guapo, perque sembla que no hagui res on anar i es veu una mà boníssima a l’esquerra la qual has de fer un moviment súper dinàmic i aguantar.
Una vegada sortits d’allà resta un 5é a equipar (no relaxar-se en excès) i ja estem al cim!
La tornada és molt plaent i dona la cirereta del pastís, ja que em de resseguir l’estètica aresta.
Copitos de Roca 